L’acreditació de la formació en el sector immobiliari, eix de la reputació professional

Vicenç Hernández / Economista. Doctor en Psicologia Econòmica
Josep Lluís Pellicer / Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Llicenciat en Dret

Parlar avui dia de la importància de la formació en qualsevol activitat professional és una obvietat. De la mateixa manera, no descobriríem res de nou en parlar dels beneficis que aquesta formació genera en contrapartida, no només als mateixos professionals, sinó també a les organitzacions i clients als quals presten els seus serveis. La capacitació professional comporta el desenvolupament de coneixement, aptituds, comportaments i habilitats necessàries per a realitzar de forma eficient una activitat professional.
Però tot i ser un tema acceptat de manera generalitzada i tal com diem, alguna cosa bastant obvia, a casa nostra encara ens trobem amb una realitat pràctica molt desviada dels postulats teòrics. Molts professionals consideren important la formació com a motor d’arrencada per al seu desenvolupament professional, encara que aquesta formació sigui l’adquirida amb la pràctica diària i l’exercici pràctic de la professió. Però aquests mateixos professionals desestimen una formació teòrica de base per la senzilla raó que és una inversió en temps i diners que mentre no sigui un requisit obligatori, no genera rendiments en el curt termini.

En aquest article, pretenem cridar l’atenció sobre la imperiosa necessitat de la formació i la posterior capacitació de tots els agents que intervenen en la mediació i l’assessorament dins el sector immobiliari, tant per a prestar cada dia un servei més eficient als seus clients i, per tant, a les empreses i organitzacions en què presten els seus serveis, com per prestigiar una professió que a ulls de la societat es mou al so de les modes d’establiment de negocis a peu de carrer.
El posicionament de la professió d’assessorament i mediació immobiliària ha d’allunyar-se de l’actual visió de negoci fàcil a què qualsevol pot accedir després de complir certs requisits administratius. La transcendència de la professió i les conseqüències patrimonials, tant econòmiques com financeres, que pot tenir per als clients d’un mal exercici de la professió mereixen una especial cura a l’hora de seleccionar els professionals que formaran part del col·lectiu.
Aquesta capacitació professional ha d’estar acreditada des de les institucions nacionals i europees per poder gestionar de manera més eficaç la regulació de la professió en els seus diferents nivells d’actuació.

La formació immobiliària
Sense ànim de ser exhaustius i elaborar un catàleg amb tota l’oferta de formació disponible al sector al nostre país, abordarem de manera global la situació d’aquesta. Constatem que no existeixen itineraris de formació oficial que serveixin per acreditar als professionals immobiliaris, i la formació es caracteritza, en general, per la seva atomització tant pel que fa a les diferents especialitats (jurídica, tecnològica, comercial, financera, etc. ), com en l’àmbit de l’aplicació de l’activitat professional (agent de la propietat immobiliària, administrador de finques, promotor, etc.).
Hi ha una formació reglada oficial, essencialment de nivell superior, que coincideix amb la universitària en els seus diferents nivells (graduat, màster, etc.) de cadascuna de les especialitats. De vegades, aquesta formació de titulació universitària toca aspectes genèrics de diverses especialitats sense aprofundir en una àrea concreta d’activitat professional. Però en definitiva, és difícil trobar una formació transversal que desenvolupi especialistes d’ampli espectre en el sector.
Si analitzem l’oferta formativa a un segon nivell, aquesta formació oficial és pràcticament inexistent si deixem al marge declaracions formals d’alguns convenis col·lectius del sector per tal de capacitar els diferents tipus de llocs de treball de les empreses. Aquesta formació oficial difícilment està tenint el desenvolupament pràctic com a formació professional per facilitar la contractació de professionals formats per al sector immobiliari. Les empreses immobiliàries necessiten contractar gestors, captadors, venedors i administratius amb coneixements sòlids sobre el seu sector, que els proporcionin les aptituds necessàries per al desenvolupament de les seves funcions.
Finalment, al mercat de la formació immobiliària, hi ha nombroses entitats i formadors que faciliten sovint formació no reglada a un gran nombre d’agents que treballen en el sector. Aquesta formació freqüentment no segueix un patró orientat – dins d’un itinerari definit – a la formació integral d’un tècnic o especialista immobiliari.

La formació dels professionals de la primera baula empresarial de la mediació, la gestió i l’administració immobiliària
D’acord amb el que indica, no existeix al nostre país una ordenació específica de la formació dels professionals immobiliaris, especialment en matèria de tècnics de mediació, gestió i administració immobiliària, tendent a garantir a empreses i consumidors que aquests professionals tenen la capacitació necessària per a prestar els serveis que els són propis.
La rellevant dimensió del mercat immobiliari del país, amb un pes rellevant en les seves xifres macroeconòmiques, genera un important mercat de treball que necessita cada vegada més disposar de tècnics immobiliaris millor capacitats i amb una acreditació de prestigi que garanteixi als seus clients la transparència i bon fer professional.
Per això, a parer nostre, seria necessari disposar d’una acreditació professional, real – eficaç i eficient – que realment garanteixi la correcta i estricta formació de la majoria dels empleats de la primera baula de les empreses immobiliàries, atorgant-los la capacitació necessària per al seu desenvolupament professional, i amb plenes garanties professionals, operatives i ètiques per als seus clients. Perquè això sigui eficaç, real i no només nominal, resulta imprescindible que hi hagi complicitat i col·laboració entre les empreses immobiliàries i els centres de formació acreditats, així com un ens independent que reguli, supervisi i controli el bon fer dels professionals acreditats cuidant de la reputació de la certificació.
Aquesta formació professional immobiliària ha de ser, juntament la via de la formació universitària, la porta d’accés a la certificació professional immobiliària, que ha de tenir el reconeixement de tots els actors del sector immobiliari: administracions, empreses i consumidors.

Les certificacions professionals
Les certificacions professionals mesuren competències i coneixements basant-se en programes basats en l’exercici professional. Són avaluades per comitès independents i són atorgades per entitats reconegudes en el mercat sense orientació comercial.
Les certificacions professionals neixen amb la idea de convertir-se en estàndards de l’exercici professional. La diferència amb les titulacions acadèmiques és que les certificacions no són de per vida; un cop obtingudes, s’ha de garantir com a mínim biennalment que s’ha realitzat la suficient formació contínua per mantenir actualitzat professionalment.
Aquestes certificacions professionals estan basades en dades reals del que constitueix la pràctica de la professió.
Els exàmens per a l’obtenció de les certificacions es basen en l’anàlisi del lloc de treball, estan vinculats a les necessitats d’acompliment i són apropiades per a la indústria de serveis propis del sector.
Els programes de continguts exigits per als exàmens són comuns a tot el territori d’aplicació.
Les certificacions ofereixen una sèrie d’avantatges per als professionals que les posseeixen:

  •  Ampliació permanent dels seus coneixements per progressar professionalment.
  • Avançar en la qualitat de servei i en la satisfacció i fidelitat dels clients.
  •  Adquisició de prestigi professional i per a la seva contractació.
  •  Adaptació a les presents i futures exigències reguladores de qualificació professional.

Les certificacions professionals impliquen per a l’alumne / professional:

  • Estar prèviament en possessió d’una titulació que acrediti els coneixements necessaris mínims per accedir a la formació pròpia de la certificació.
  • No tenir antecedents penals per delictes dolosos, no haver estat objecte d’expulsió a col·legi o associació professional i no haver-se imposat sanció ferma per infracció greu.
  • Acreditar experiència – en uns casos a priori i en altres a posteriori – en el sector.
  • Desenvolupar l’activitat formativa pròpia de la certificació: formació presencial, autoestudi i exàmens de coneixements.
  • Signatura del codi ètic i / o declaració d’honorabilitat.
  • Aportar amb la periodicitat que es determini els certificats de formació continuada acreditada.

A títol d’exemple, ens referirem a la certificació EFPA, que acredita i certifica als professionals de l’assessoria i planificació financera personal a tot Europa. Aquesta certificació resulta preceptiva per a tots aquells professionals del sector financer que realitzen aquestes funcions, tant per compte d’altri com per compte propi.
EFPA estableix quatre categories de professionals certificats [1]:

  • European Investment Assistant. Reconeix la qualificació necessària per oferir informació d’acord a les directrius d’ESMA i als criteris que aquests estableixen sobre coneixements i competències per proporcionar informació en matèria d’inversió.
  • European Investment Practitioner. Reconeix la qualificació necessària per oferir assessorament habitualment puntual, d’acord a les directrius d’ESMA i als criteris que aquestes estableixen sobre coneixements i competències per assessorar en matèria d’inversió.
  • European Investment Advisor. Certifica la idoneïtat professional per exercir tasques de consell, gestió i assessoria financera a particulars en banca personal o privada, serveis financers orientats al client individual i qualsevol funció professional bancària, d’assegurances o independent, que impliqui l’oferta d’un servei integrat d’assessoria patrimonial i financera.
  • European Investment Planner. Certifica la idoneïtat professional per exercir tasques de planificació financera personal integral d’alt nivell de complexitat i volum.

La certificació immobiliària europea, una necessitat de capacitació dels tècnics del segon graó del sector immobiliari
En la nostra opinió, de la mateixa manera que existeix EFPA en el sector financer i assegurador, resulta necessària la certificació dels professionals immobiliaris a escala europea.
Haurien de certificar-se tots aquells professionals immobiliaris de l’actuació professional sense la capacitació adequada es puguin derivar perjudicis per als consumidors, i per tant, generar un risc de reputació que pugui afectar tot el sector. Per tant, s’ha de plantejar l’abast que hauria de donar-se a aquestes certificacions mitjançant un itinerari per a cadascuna de les posicions tipus en les empreses immobiliàries que possibilitin el creixement professional dels professionals certificats.
Al nostre entendre, haurien d’establir-diversos nivells competencials, amb una certificació tipus per a cadascuna d’elles. A manera de mer exercici teòric i mancant una nomenclatura tècnica determinada, suggerim fixar tres nivells competencials:

  •  Nivell Superior. Seria el gestor que acrediti la seva capacitació per dirigir empreses immobiliàries, en el més ampli sentit i per tant amb àmplia i contrastada experiència i amplis coneixements de gestió, tecnologia i normativa reguladora dels diferents serveis immobiliaris.
  •  Nivell Mitjà. Seria l’especialista que acrediti la seva capacitació per dirigir departaments i / o oficines immobiliàries, amb experiència i coneixements de gestió, tecnologia i normativa reguladora dels serveis immobiliaris de la seva especialitat.
  • Nivell Bàsic. Seria l’especialista que acrediti la seva capacitació per assessorar a clients, amb experiència i coneixements d’operativa, tecnologia i normativa reguladora necessària sobre els serveis immobiliaris de la seva especialitat.

Cada nivell ha de tenir, doncs, una sèrie de matèries obligatòries necessàries, segons criteri de l’ens certificador, que possibiliten el bon exercici de la seva professió i garanteixin al mercat que aquest professional està dotat de les eines competencials per donar el millor servei als seus clients.

La formació continuada
La formació continuada és aquella que garanteix el manteniment dels estàndards de capacitació del professional per continuar prestant els seus serveis de forma eficaç per als seus clients, amb coneixements actualitzats. Això resulta més important, si cap, per la velocitat a la qual circula avui el “nou coneixement”, especialment el tecnològic, que obliga al reciclatge permanent dels agents que presten els serveis.
En determinats països de la UE, l’acreditació de la formació continuada és requisit imprescindible perquè els agents immobiliaris mantinguin la seva “llicència” operativa.
En professions com l’Auditoria de Comptes resulta imprescindible l’acreditació de la formació continuada per poder continuar exercint la professió i per tant facultat pel ROAC per realitzar treballs oficials d’auditoria i assessorament respectivament, i poder disposar de la signatura autoritzada i responsable dels corresponents informes.
Les certificacions professionals requereixen també el reciclatge permanent dels professionals certificats perquè aquelles continuïn tenint validesa. Habitualment, se sol·licita que aquests justifiquin una formació acreditada amb una dedicació lectiva – presencial o online – determinada a realitzar en períodes bianuals.
En la nostra opinió, el reciclatge continuat és un element clau també per als professionals del sector immobiliari, perquè puguin prestar un servei d’alta qualitat als seus clients. Els continus canvis de normativa legal i fiscal immobiliària, motivats directament per l’Administració, i també indirectament pels agents socials, obliguen a això. No oblidem tampoc l’evolució de les tècniques de comercialització, psicologia del consumidor, ètica professional i sobretot, el dinamisme de la tecnologia, clau per fer eficient el servei i més com a instrument diferencial de la competència.
Per tot això, sostenim que resulta imprescindible que tots els professionals del sector, un cop assolit el nivell de capacitació adequat, el mantinguin necessàriament mitjançant formació de reciclatge degudament acreditada i de nivell contrastat, mitjançant l’oportuna certificació.

Conclusions i recomanacions
En la nostra opinió:

  • Al nostre país, actualment no disposem de la formació homogènia precisa de tècnics immobiliaris quantitat i qualitat.
  • El sector immobiliari, requereix de més i millors professionals ben formats i amb coneixements actualitzats per a prestar un adequat servei als clients.
  • El sector immobiliari necessita rigorositat i transparència que permeti una millor reputació als professionals que compleixin amb els requisits de l’acreditació pertinent.
  • Cal al país el desenvolupament eficaç de la formació de la primera baula professional immobiliari, com a instrument previ de la capacitació del personal de base del sector.
  • Cal, a escala europea, disposar de la certificació de tècnics immobiliaris, com a instrument de regular el mercat de treball i de servei al consumidor.
  • La formació continuada de tots els professionals immobiliaris és imprescindible per garantir la millora constant d’un servei de vital importància per a la majoria de famílies.

Els autors ens donaríem per satisfets si de la lectura d’aquest article, haguéssim generat interès per part dels professionals sobre com millorar la seva capacitació i que assumeixin que això no es circumscriu a una formació puntual o l’obtenció d’una titulació o acreditació, sinó a un procés continuat de formació al llarg de tota la seva vida professional. Així mateix, que els organismes “ad hoc” europeus i de les administracions dels diferents països, comencin a considerar la necessitat d’aquesta acreditació com un dels instruments per prestar un servei professional de qualitat als consumidors, sense els quals els drets d’aquests quedaran de forma efectiva en dubte.
Malgrat que en el present article hem fet menció expressa als professionals de la mediació i assessorament, la nostra proposta de certificació hauria d’abastar de forma àmplia altres col·lectius professionals relacionats amb el sector i que en la pràctica són activitats complementàries per a un mateix client final
[1] Font: EFPA Espanya (www.efpa.es)